L'ordinador com a tutor:
És tracta
d'un programari que
reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador
tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
Es pot
establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes
informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la
seqüència:
iniciació
(docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor).
En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la
individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes
"a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa
que ajudi l'alumne a avançar.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa
informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per
l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta
decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell
de coneixements.
L'ordinador com a alumne:
Aquesta és una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés.
Un programa que terballa amb aquesta metàfora és Scratch:
Aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant, podem parlar de Scratch com un programa 2.0.
A l'aula de GTIC vam fer pràctiques amb aquest programa. Primer vam explorar projectes d'altres persones, i més tard, després de familiaritzar-nos amb el programa, ens vam disposar a crear un projecte nosaltres. Aquest projecte consistia a fer, que un ninot de neu dibuixés una forma geomètrica, a partir de les ordres que nosaltres prèviament li havíem donat.
Aquest va ser el resultat de l'activitat:
L'ordinador com a simulador:
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials.
Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en
els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són
sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no
afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el
cas del Logo.
Per treballar aquesta metàfora vam utilitzar dos programes:
Crayon Physics (descarregar): L'usuari pot interactuar amb el sistema
dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la
gravetat.
Doctora xinxeta: La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui, per exemple, les condicions que
afavoreixen el creixement d'una planta.
L'ordinador com a eina:
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual
en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest
fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als
infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva
experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb
eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines
de suport a la comunicació.
Informació extreta de Gestió de la informació i l'educació
A continuació us adjunto un document, en el que hi ha una taula amb més exemples de programes relacionats amb les 4 metàfores.
+15.44.07.jpg)
